Archive for May 2010

May 31, 2010

PROYECTO SOBRE VoIP 1

Annex2: Instalar Ubuntu 9.04 Server paso a paso

May 27, 2010

Instalar Ubuntu 9.04 Server paso a paso


 

La instalación que se va a realizar será sobre un disco duro sin ningún otro sistema operativo (no tiene sentido en un servidor si queremos que está funcionando 24 horas al día y 365 días al año).
 

  

Para instalar Ubuntu 9.04 Server en nuestro equipo tenemos que disponer de un CD con Ubuntu Server. Por lo tanto, lo primero que tenemos que hacer es descargar la imagen ISO, copiar el CD de alguien que ya lo haya descargado o pedirlo gratuitamente a Cannonical.
 

1-Arrancamos con el cd de ubuntu server: Lo primero que nos aparece es un listado de idiomas en el que lógicamente elegimos «Español» y pulsamos la tecla «Intro».
 

2-Seleccionamos el idioma:
A continuación vemos el menú de arranque del CD de Ubuntu Server desde el que podemos instalarlo, verificar el CD (lo debemos hacer la primera vez), analizar la memoria, arrancar desde el sistema operativo que tengamos en el disco duro o recuperar un sistema dañado. Como tenemos claro que queremos instalar Ubuntu Server, nos situamos sobre Instalar «Ubuntu Server» y pulsamos la tecla «Intro».
 

3-Elegir el país: Después deberemos seleccionar el país en el que nos encontramos. Basándose en el idioma que seleccionamos al principio nos ofrece España por defecto, que es el que seleccionamos en este caso.
 

4-Elegir la distribución del teclado:
A continuación, se nos brinda la posibilidad de detectar automáticamente la distribución del teclado pulsado una serie de teclas. Es más fácil y rápido si lo hacemos de forma manual. Por lo tanto, a la pregunta ¿detectar la disposición del teclado? contestamos que «No«
 

5-Ahora tendremos que indicar el origen del teclado: En nuestro caso es Spain (España).
 

6-Después indicamos la distribución:
También será Spain (en este caso).
 

7-Configurar la red: El siguiente paso nos lleva a la configuración de la red. La red ha sido configurada automáticamente a través de DHCP pero ya tendremos tiempo de modificarlo a posteriori. Además deberemos escribir el nombre que va a tener nuestro servidor. Si este servidor va a estar disponible solamente para una red local, podemos poner el que queramos.
 

8-Configurar el reloj:
Para configurar el reloj solamente debemos seleccionar la ubicación en la zona horaria que es Madrid en el caso de España.
 

9-Particionado de discos: El particionado de discos es el proceso más complicado (si es que hay algo complicado) de toda la instalación y, además, en este caso vamos a usar LVM(Logical Volume Manager). Sin embargo, vamos primero a ver las opciones para particionar el disco con las que contamos:

  • Guiado – utilizar todo el disco: el asistente creará dos particiones (raíz y swap).
  • Guiado – utilizar el disco completo y configurar LVM: se crea una partición de arranque (boot) y un volumen físico que contendrá dos volúmenes lógicos (raíz y swap).
  • Guiado – utilizar todo el disco y configurar LVM cifrado: igual que el anterior pero en este caso se cifra el volumen lógico que contiene la raíz.
  • Manual: nos permite particionar como queramos. Con o sin LVM, cifrando o sin cifrar y creando el número de particiones que necesitemos.

    Al igual que en un equipo doméstico es recomendable tener tres particiones (raíz, home y swap), en un servidor también se suelen usar tres (como mínimo) que se corresponden con las siguientes:
     

  • / (raíz): contiene el sistema y las aplicaciones que se instalen.
  • var: alberga las páginas web, directorios de ftp, caché de un proxy-caché, buzones de correo electrónico…
  • swap: el área de intercambio.

      

    Escogeremos el modo guiado ya que es el más sencillo i rápido.
     

      

    Finalizamos el particionado 

    Entonces se nos preguntará si queremos escribir los cambios en los discos, a lo que contestaremos que . 

    Confirmamos que se van a guardar las particiones 

    10-Instalando el sistema base:
    Seguidamente comenzará
     

    11-Configurar usuarios y contraseñas:En este paso debemos configurar una cuenta de usuario que será el que usemos por defecto en lugar del superusuario para ejecutar tareas no administrativas. Lo primero que debemos introducir es el nombre completo del usuario. Yo he elegido administrador.
     

    A continuación escribimos el nombre de usuario. El nombre de usuario debe empezar con una letra minúscula y no puede contener espacios en blanco ni caracteres especiales.
     

    Ahora es el turno de la contraseña para este usuario. Se recomienda que contenga letras, números, signos de puntuación, mayúsculas y minúsculas.
     

    Y la tenemos que escribir de nuevo para comprobar que no nos hemos equivocado al escribirla (pulsando un par de teclas a la vez, por ejemplo).
     

    También debemos elegir si queremos que nuestra carpeta personal (nuestro home) esté cifrada. Esto es interesante para mantener seguros nuestros datos incluso si nos roban el equipo.
     

    12-Configurar el gestor de paquetes: Solamente es necesario configurar el gestor de paquetes si tenemos que usar un proxy para acceder a la red. Si no tenemos que usarlo, dejamos esta información en blanco.
     

    13-Seleccionar e instalar programas:En este paso tenemos que seleccionar si queremos que se instalen las actualizaciones de seguridad de forma automática o no, o si queremos administrar el sistema con Landscape. Landscape es en una interfaz web para administrar y monitorizar equipos con Ubuntu, pero es de pago.
    La mejor opcion quizás es seleccionar instalar actualizaciones automáticas.
     

    Después podemos elegir qué programas queremos instalar como son un servidor DNS, un servidor LAMP, de correo, Samba…
     

    14-Terminar la instalación:
     

    Una vez que haya terminado la instalación tenemos que reiniciar el sistema, asegurándonos de haber sacado el CD-ROM de la unidad.
     

 

Annex 1: Començar amb Linksys SPA-3102.

May 27, 2010

Annex 1 : Començar amb Linksys SPA-3102.


1-Desembalatje i Explicació

2-Parts de l´interfície d’administració

2.1-User Login i Admin Login

2.2-Basic i Advanced

2.3-Router

2.4-Voice

3-Parts de l’equip

3.1-Internet

3.2-Ethernet

3.3-Port FXS

3.4-Port FXO

3.5-Linea VOIP Line1

3.6-Linea VOIP PSTN Line

4-Voice

4.1-Info

4.2-System

4.3-SIP

4.4-Provisioning

4.5-Regional

4.6-Line 1

4.7-PSTN Line

4.8-User 1

4.9-PSTN User

5-Links d’Interès


 

PRECAUCIÓ 48V DC , CORRENT CONTINUA ALS CONECTORS RJ – 11 ,NO CONNECTAR-HI RES QUE NO SIGUI ETHERNET FINS HABER LLEGIT ELS PUNT 3.3 I 3.4

 

1-Desembalatje i Explicació

Sipura es la firma que originalment va concebre aquests dispositius , posteriorment va ser adquirida per Linksys (Alhora Filial de Cisco Systems) , SPA 3102 es la reencarnació de l’antic Sipura SPA 3000 , el dispositiu es famós apart de per ser el primer del seu tipus a aquesta franja de preus i per la seva elevada polivalència , pot actuar com a router (ethernet) , com a switch, pot actuar com a gateway de veu ip , pot actuar com a ATA analògic i pot actuar com ambdós anteriors alhora

el paquet inclou:

-SPA 3102

-Adaptador AC/DC

-Un cable telefònic (RJ11)

-Un cable de Xarxa (RJ45)

-Cdrom Amb la Guía d’usuari

El dispositiu de sèrie pot ser accedit via web a la IP 192.168.0.1 desde el port Ethernet , Es convenient CONNECTAR-NOS AL DISPOSITIU PER SEPARAT (NO CONNECTAR-LO A LA XARXA DE PRIMERES) , la raó es que l’equip detecta les col·lisions a la xarxa , per tant si tenim un host amb la IP 192.168.0.1 a la mateixa xarxa que el SPA aquest saltarà a la següent xarxa mes propera on no hi hagi col·lisió (suposem que 192.168.1.1) , si tenim una xarxa en producció amb diferents segments de xarxa anar «empaitant» el dispositiu per els segments de la xarxa pot ser angoixant. Així que no el connectarem a la xarxa fins que no sapiguem la seva ubicació exacta.


 

 

Aquí veiem un esquema del dispositiu , ara anirem veient totes les parts , el dispositiu consta de 2 usuaris SIP (VoIP 1 i 2) i de 2 ports RJ11 (FXS i FXO) , per dir-ho d’alguna manera es un ATA(Analog Telephone Adapter) i una Gateway de VeuIP (Passarel·la de Veu IP) dins d’una caixa amb un router incorporat.


2-Parts de l´interfície d´administració

Com hem comentat el dispositiu es molt versàtil , cosa que implica que la seva configuració sigui complexa , per entendre com funciona l´entorn web del SPA hem d’aclarir diversos conceptes

2.1-User Login i Admin Login

El dispositiu te 2 tipus de logins , el d’usuari i el administratiu . Al login d´usuari ens deixarà configurar certs paràmetres dels usuaris voip i de l´interface (bàsicament desviament de trucades i tons d’alerta) , el login d’Administrador ens deixa modificar qualsevol paràmetre que la vista en mostri



2.2-Vistes Basic i Advanced

Dins de l’entorn d’administració existeixen 2 vistes Diferenciades Basic i Advanced , la vista Bàsica ens mostra alguns paràmetres bàsics del full de configuració on ens trobem , la vista advanced ens mostra tots els paràmetres disponibles .


2.3-Router

El dispositiu te dos parts diferenciades Router i Voice , Router s’encarrega de tot el que es refereix a xarxa , Com veurem mes endavant el dispositiu consta de 2 ports RJ 45 que podem fer servir de diverses maneres (com a router , com a switch i si volem podem desactivar la part lan si no la necessitem)


 

2.4-Voice

La Part Voice es la part important del dispositiu , aquí estan reflectits tots els paràmetres relatius a telefonia , la configuració dels 2 usuaris SIP del dispositiu (Line 1 i PSTN Line ) , els ajustament regional per a la línea RTC , la configuració de gateways voip de tercers (com voipbuster , peoplecall , telsome , etc..) i diversos paràmetres relatius a la telefonia.


 

Als apartat 4 entrarem en mes detall amb tots ells , ara anem a veure com es el dispositiu.

 

3-Parts de l´equip

Aquest aparell consta de diverses connexions que veurem mes detingudament

FXO FXS LAN WAN



3.1-Internet (WAN)

El port WAN (etiquetat com Internet) Es el que farem servir habitualment per connectar l’equip a la xarxa exterior , dic exterior per que el port ETHERNET crea una xarxa quan es fa servir l´SPA en mode router , evidentment si actua com un router interconnecta 2 o mes xarxes , cal tenir-ho en compte per tal de no intentar posar les 2 interfícies (LAN i WAN) a la mateixa xarxa , cosa que el mateix dispositiu no ens deixa fer , de fet si ho intentem fa saltar el port LAN a una altre xarxa que no sigui la que esta fent servir el port WAN.

Potser pensem que no te gaire sentit , però hem de tenir en compte que en altres països es habitual que els ISP ens entreguin connexions en RJ45 fent servir PPPoE , punt a punt sobre ethernet , aquest dispositiu està preparat per a connexions PPPoE directes amb els ISP , això ens eliminaria problemes inherents a la tipologia de les sortides a Internet que ens entreguen els ISP (com ara el NAT , un gran enemic de la veu ip).

Anem amb login Admin / Vista Advanced a la Part Router -> Wan Setup


El Primer Parametre que trobem es «Internet Connection Settings»


 

En el nostre cas farem servir una IP estàtica de la nostra LAN però veurem que suporta altres mètodes (DHCP , PPPoE i diverses combinacions d´aquests )


 

A continuació ens trobem les dades d’usuari per al Punt a Punt (Per qui tingui la sort de poder-ho fer servir)


 

Després més paràmetres vulgars (a saber : Nom de host , Domini , DNS primari i secundari , Font d’ NTP primari i secundari)


 

Després trobem l’opció de clonar MAC Address , es útil en el cas de tenir un punt a punt amb tercers que depengui de la MAC d’un router per exemple.


 

Aquí habilitem l’administració web sobre el port WAN (Important Si aquesta opció no esta marcada nomes arribarem a l’interfíce web des de el port LAN)


 

Aquí ajustem els paràmetres del QoS


 

Si , si tenim un switch amb capacitat per vlan´s també podem fer servir la part router del dispositiu amb aquesta vlan

3.2-Ethernet(LAN)

El port LAN (etiquetat ETHERNET) Ens permet fer diversos muntatges interessants fent servir el SPA com a router , també si ho desitgem el podem fer «bridged» amb el port WAN així funcionaria com un switch de 2 ports , si ho requerim el podem desconnectar.


 

Aquí definim com actua el port LAN , Bridge Per fer switching , NAT per fer Routing i Auto per intentar configurar un rang dels denominats privats , si fem servir un altre esquema de subnetting aquí també pot reflexar-se aquí


 

En cas de estar funcionant en mode NAT aquí definim la IP de la boca «Local» del router.


 

En cas de estar funcionant en mode NAT , aquí definim els rangs del servidor dhcp


 

Aquí definim les concessions fixes del DHCP


 

LLEGIX ATENTAMENT I COMPRÉN EL FUNCIONAMENT D’UN FXS I UN FXO

 

3.3-Port FXS

El significat de FXS es «Foreign Exchange Station» , Es el tipus de connexió pensada per connectar un terminal (un telèfon) , cal puntualitzar que aquí MAI CONECTAREM UN PARELL TELEFÓNIC QUE PROVINGUI DE LA RTC AL PORT FXS ¿PER QUÈ? , el port FXS entrega 48 Volts de continua al terminal que hi connectem , aquest voltatge principalment s’encarrega de la senyalització de les trucades , i de certa tensió mínima que requereix la circuiteria del terminal , el telèfon (si no parlaríem de telèfons transistoritzats , que van ser una popular joguina tecnològica als anys 70 i 80 ) , El port FXS entrega 48 V i la línea RTC entrega 48 V , si connectem la línea RTC al FXS bàsicament creuem Dos tensions contínues de 48 V , una que surt del aparell y una que entra al aparell , Així que el mes probable es deixar l’aparell fregit.

Mai connectarem res al FXS que no sigui un telèfon .

Dins l’ arquitectura del dispositiu el port FXS està íntimament lligat amb la línea de veu IP Line 1. Així sempre que vulguem corregir o provar un paràmetre que està a Line 1 aquest afectarà al port FXS.

3.4-Port FXO

FXO vol dir «Foreign Exchange Office» , Es la connexió que faríem servir tipicament per conectar una extensió o el cablejat provinent de la RTC ( el cablejat que ve de l´extensió o companyia telefònica , no el telèfon , no confondre) , anàlogament al FXS el FXO reb 48V DC (no els entrega) per el cablejat .


 

SI HEU LLEGIT I COMPRENEU QUE PODEU I QUE NO PODEU CONNECTAR ALS PORTS RJ-11 PODEU CONNECTAR EL TELÉFON AL FXS I LA LÍNEA O EXTENSIÓ AL FXO , SOTA LA VOSTRA RESPONSABILITAT .

 


 

3.5-Linea VOIP Line1

Line 1 es una de les línees del dispositiu , i com ja hem comentat esta associada al port FXS , Line 1 pot fer 2 coses , rebre una trucada IP directe desde un altre dispositiu o software configurat per fer trucades directes SIP de IP a IP (sense «registrar») i

iniciar una trucada cap a una altre dispositiu per SIP , per IP o traves de PSTN Line (o sigui per la linea RTC Convencional , o per l’extensió d’una centraleta)

Cal remarcar com veurem a continuació que el User ID del dispositiu el fa identificar com usuari SIP (estigui o no registrat ) cosa que ens permet dialplans mes flexibles que amb la trucada a IP directa (que es el seu equivalent amb el User ID en blanc , sense valor).

3.6-Linea VOIP PSTN Line

La línea PSTN Line es l’altre linia del dispositiu , en essència pot rebre trucades provinents de la línea telefònica o de l’extensió del PBX i redireccionarles a una IP , un usuari SIP o a la sortida FXS , fent conseqüentment de pont analògic entre les dues línees del dispositiu , de la mateixa manera que podria fer-ho a Line 1 , on llavors estaria fent el pont a nivell IP.

Quan un software o dispositiu te la capacitat de fer login a un Proxy SIP en diem Agent , un agent el software o dispositiu que per el proxy te un usuari associat amb el seu corresponent password.

 

4-Voice

Entrem de ple en la Part Realment Important del Dispositiu , aquí es configuren totes les opcions que es refereixen a SIP i a interconnexió amb el món real de la línea telefònica.

4.1-Info


 

Veiem diversa Informació sobre el dispositiu , com el numero de sèrie , la versió del firmware , la versió del hardware , la MAC , i l´estat del sistema en general

També proveeix informació sobre els estats de ambdoses línees IP i les corresponents interfícies analògiques (Line 1 i PSTN Line)


 


 

4.2-System

A aquest apartat podem establir els passwords d´accés al dispositiu , i si disposem d´un servidor de syslog podem indicar-li la seva ubicació i nivell de verbositat.


 

4.3-SIP

Al apartat SIP esta tota la configuració relativa a la part SIP del dispositiu


 

Max Forward es el nombre màxim de salts de proxy SIP que admetrà la línea Line 1 , Max Redirection les vegades que permet fer reinvite de la sessió. Max Aut els maxim d’intents d’autenticació , $VERSION es l’string de la versió SIP.Continuaaaa


 

Temporització dels missatges SIP

 


 

¿¿¿ Algú a la seva vida ha tocat aquests parametres ¿????


 

Aquí els paràmetres del RTP , com ja veurem es l’audio de la conversa pròpiament dit , un streaming d’àudio , aquí el seu port inicial es el 30000 i el final el 30100 (RTP PORT MIN I RTP PORT MAX ), aquests rang de ports son els que fara servir el dispositiu per enviar i rebre àudio. RTP Packet Size es el tamany del paquet (30 bytes , en aquest cas ) , es el que es coneix com «paquetització» del canal RTP , aqui es fan servir paquets molt petits , no cal dir que es tracta habitualment de tràfic UDP així que no hi ha re-enviament del paquet perdut , un petit paquet perdut potser no afecta a la intel.ligibilitat de la conversa , un gran fragment d’audio perdut si ho fa amb tota seguretat


 

Aquí ajustem la parametrització de SDP , aquí es mostra el tamany del payload dels diferents còdecs per veu i del pont T.38 (FAX sobre SIP , NSE –AVT ) , el payload es la part útil d’un paquet , sense les capçaleres , en aquest cas parlaríem del àudio pròpiament , NO TINDRÍEM QUE MODIFICAR AQUESTA PART SI NO SABEM EL QUE ESTEM FENT , simplement dir que com sabem SDP defineix el marc de la comunicació en temps real , l’streaming pròpiament dit , si volem millorar el paquetitzat tenim que treballar amb aquest cuadre i el de RTP conjuntament , i fer coincidir els resultats , d’una altre manera ,a la trucada es negociarà un tamany de paquet indicat per SDP mentre que RTP estarà actuant amb una paquetització diferent . I bé , els efectes a la trucada poden ser imprevisibles , encara que el meu pronòstic es que la sessió i la trucada s’iniciarà , pero el àudio probablement sigui soroll , ya que el codec del receptor no quadrarà amb el rebut.


 

Si volem publicar els dispositius aquesta part es important , els 4 primers paràmetres fan referència al us de rport , es una tecnologia RTP que ens permet fer servir un sol port per al login i la comunicació en el moment de registrar el dispositiu a un pbx SIP.

STUN enable activa l’ús del NAT Traversal (a través de NAT) , STUN server es el servidor d’STUN que farem servir , a la captura fèiem servir el de VOIPBUSTER un conegut proveïdor de serveis de Veu IP , que ofereix el seu servidor de STUN no només al seus clients , sinó a qualsevol persona i organització que en vulgui fer ús. TURN es una altre tecnologia de NAT Traversal que no farem servir , I com a important EXT IP : es la IP que donarem al servidor STUN per a que la substitueixi al INVITE SIP , realment aquesta es la funció d’un servidor STUN , canviar les IP’s locals de les capçaleres SIP per IPs Públiques , que com tots sabem es com funciona TCP/IP en definitiva , tots els nodes que no son el de emissió o destí fan servir les IPs públiques , el de destí i emissió son els que realment obriran el paquet i veuran l’IP local de destí , com el nostre protocol no es reconegut per routers i demés el servidor STUN realitza aquest últim pas

EL 90 % DELS PROBLEMES DE NAT AMB SIP+SDP+RTP PODEN SER RESSOLTS SIMPLEMENT INTERPOSSANT UN SERVIDOR STUN A LA COMUNICACIÓ , ENCARA QUE TE UN IMPACTE SERIÓS EN LA CONFIDENCIALITAT DEL NOSTRE MUNTATGE.

4.4-Provisioning

Conté funcions molt avançades que jo mateix no entenc del tot , també conté el formatatge del esmentat syslog (si tenim un servidor de syslog , es clar)

4.5-Regional

Conté la parametrització DTMF del dispositiu , ja que no totes les RTC funcionen de la mateixa manera , de fet n’hi ha milions de diferents , encara que moltes de elles coincideixen en la immensa majoria dels missatges. Si comprem un dispositiu a Europa el mes probable es que mai tinguem que tocar res , encara que per altre banda el més comú a les empreses d’aquí amb certa projecció es entrar al mercat Llatí-Americà , on els Telcos s’ho han muntat d’ una manera radicalment diferent (probablement per proximitat al mercat Nord Americà) , si mai ens trobem amb problemes de tons , 3amsystems te una base de dades mundial sobre els tons DTMF.

http://www.3amsystems.com/wireline/tone-search.htm

4.6-Line 1

Line 1 es la part IP del dispositiu directament lligada amb el port FXS , considerem que Line1 es un Agent , doncs es capaç de reconèixer strings SIP per si mateix , per tant pot donar-se a si mateix un nom SIP.


 

Line enable : si aquesta part VOIP esta activa

Streaming Audio Server : Podem redireccionar la línea directament a un servidor d’streaming (com icecast) podríem fer un petit IVR i el icecast seria el reproductor d’àudio.


 

Aque definim les opcions de NAT , si el mapeig es actiu , i si modifica els keep alive cap al proxy SIP , si en fem servir.


 

SIP ToS/DiffServ i RTP ToS/DiffServ estan íntimament lligats amb el QoS (Quality of Service) , dins de la jerarquia ToS (Type of Service) implementada per DSMARK 0x68 es una prioritat de 3er nivell (el login , per entendre’ns) en canvi 0xb8 es de primer nivell i te prioritat absoluta dins el QoS. Per altra banda SIP CoS Value (Class of Service) implementa una altre manera de entendre el QoS , veiem que la classe de servei per a SIP es 3 en canvi per RTP es 6 (mentre que per a senyalització Diffserv tindria que ser la 1).

Network Jitter Level i Adjustment s’encarreguen de definir el tipus de correcció del jitter que s’aplica (nivell) i si es per un o per ambdós canals de la comunicació


 

Aquí destacarem , el Tipus de Transport (UDP , TCP o TLS , aquest últim només funcionarà amb un altre SPA , per temes de Certificats ) . El SIP Port , el port que fa servir el Agent SIP d’aquesta línea i el Restrict Source IP , per a evitar que la línea PSTN pugui trucar a línea Line1.


 

Aquí configurem si al penjar automàticament es transfereix la trucada , i podem definir un servidor de Music on Hold (Musica d’espera) d’una manera semblant a SAS , i probablement amb el mateix servidor d’streaming (icecast per exemple).


 

A Aquesta part definim el «Proxy Registrar» (Proxy de Registre de SIP) , el «Outbound Proxy» (Proxy de Sortida SIP) , i escollim , si el Agent es registra , si només acceptem trucades registrades al mateix proxy o no , si només realitzem trucades registrades a aquest proxy o no , i podem definir un servidor de Voice Mail


 

Aquí es configura el usuari , password i identificador de trucada del Agent SIP de la línea Line1 , també podem definir el mini certificat per a transport TLS , i una KEY SRTP si fem servir transmissió en temps real encriptada.


 

Aquesta part serveix per activar i desactivar funcionalitats , quan fem servir 2 o mes SPA totes funcionen independentment amb mes o menys fortuna , en general quan connectem el dispositiu a un proxy SIP depèn en gran mesura de les funcionalitats del proxy que ens registrem.

Destacarem , trucada en espera , trucada a tres , caller id , trucada segura , etc…


 

Aquí tenim la configuració d’àudio , quins codecs fem servir , supressió de soroll, i altres opcions relatives a DTMF i el relay de FAX.


 

Aquesta part es interessant quan tenim FXOs externs , en un altre dispositius , diguem-ne que podem configurar cada FXO extra que tinguem per a fer-lo servir com a sortida de telèfons ip o del propi FXS , notem que comença per GW1 , degut a que el GW0 es el FXO del propi SPA.


 

I per acabar la configuració d’aquest Agent el Dial Plan (ara l’explicarem) i un parell d’opcions més , una El Fallback , si el dispositiu perd connexió amb la xarxa de dades si tenim això activat fa un pont del FXS al FXO així podem seguir fent servir el telèfon analògic de tota la vida.

Aquest dial plan es un exemple i es el següent:

(<1:111>|<2:manel>|[9]xxxxxxxxxS0<:@gw0>)

El 1 fa una substitució , quan premem 1 Line1 truca al usuari 111@proxy , quan marquem un 2 truca al usuari manel@proxy , per últim quan despenjem l’FXS i marquem 9 i 8 xifres més treu la trucada per el gw0 que es el port FXO , o sigui la línea telefònica. D’aquesta manera acabem de inhibir les trucades a mòbil que podríem passar a fer-les a un proveïdor voip.

Aquí trobareu més informació sobre la sintaxi del dialplan

http://www.solidfluid.co.uk/sfsite.php/00000223

4.7-PSTN Line

PSTN Line es l’altre agent del dispositiu , i correspon a la línea FXO , per tant quan truquem a aquest Agent (usuari ) probablement voldrem sortir per la línea telefònica que hi ha connectada , anàlogament quan rebem una trucada per la línea podrem programar la resposta del aparell.

Fins a «Audio Configuration» aquesta línea es exactament igual que Line1 així que ometem aquestes parts.


 

El primer que notem es que aquesta línea te 8 dialplans , a diferència de Line1 que en te 1 , aquesta part esta pensada per que l’utilitzin diferents usuaris SIP , ja siguin SPAs o softphones. Així podem programar 8 reaccions distintes en front a trucades entrants o sortints.


 

Aquest part regula les trucades que provenen de SIP amb destí al FXO , podem fer una cosa molt interessant , identificar usuaris amb PIN´s ,o amb un diàleg HTTP amb user i password , i segons el PIN o user que ens entreguin que sigui vàlid un dialplan o un altre , així podríem establir nivells d’usuaris , amb un PIN es facin trucades internacionals , amb un altre trucades a mòbils , etc així podem tenir molt controlada la nostra factura telefònica i evitar la pèrdua desconeguda , que es una de les lacres per al rendiment d’una empresa , i mes si es una PYME que no te perquè tenir grans contractes amb operadors de telefonia i dades.


 

Aquí la part del digest HTTP.


 

Aquí l’altre part de la línea , la que va de FXO a SIP , aquí podem o bé definir una reacció comú per a les trucades entrants , o bé mitjançant PINs fer actuar un dialplan o un altre , aquest part es molt interessant , per exemple podem tenir un dispositiu aquí a Barcelona i un altre a Argentina , i fer que una trucada entrant d’un client a Argentina es redirigeixi a el SPA a Barcelona , així per exemple un client de la nostra sucursal a Argentina podria parlar amb el seu project manager a Barcelona al preu d’ una trucada local.

 

 


 

Aquí s’estableixen els diferents timers , si volem desactivar algun només el tenim que posar a 0 , aquí es poden donar delays als Rings (per que la línea RTC transmeti correctament els caller ID) , i també establir temps màxim tant a les trucades de RTC -> SIP com a les SIP->RTC.


 

Aquí es parametritza el to de desconnexió , es una part delicada per que cada Telco i País tenen el seu de propi codi , així doncs si no funciona el de sèrie tindrem que buscar la manera de trobar com es el to de desconnexió , especialment diferent si etem treballant amb una PBX tradicional on el SPA es una extensió de la mateixa.


 

Aquí es parametritzen altres parts de la línea provinent de la RTC , com temps de validacions , i inversions de polaritat que es una solució bastant comú a països del pòxim orient (com Truquía ) per a la senyalització de les trucades , cal dir que habitualment quan existeix el canvi de polaritat no acostume a existir to de desconnexió.

 

 

4.8-User 1

Aquí podem definir desviament de trucades i tecles de marcatge abreviat per a la Line1 , podem fer per exemple que un nombre telefònic concret truqui a un usuari SIP concret dintre de l’empresa automàticament quan es rep la trucada es direcciona cap al destí , així podem descarregar de trucades a l’operadora si se sap amb antelació la persona de contacte dins l’empresa.

4.9-PSTN User

En definitiva la mateixa parametrització però per a la línea PSTN Line , es mes reduïda ja que esta concebuda mes com un «troncal» que com a una línea d’us com la del FXS.

5-Links d’Interés

Pagina web que imita l’interfície web del SPA3102 (!!! Molt ben pensat per a mostrar exemples de configuració , llàstima que sigui el firmware vell)

http://www.jmgtechnology.com.au/demo/spa3102/spa3102.htm

Pàgina oficial de suport al SPA3102 de Cisco Small Bussiness

http://www.cisco.com/en/US/products/ps10027/index.html

 

Aquí el manual oficial dels ATA de Linksys , info del SPA3102 , el SPA400 i el SPA9000

 

http://www.cisco.com/en/US/docs/voice_ip_comm/csbpvga/ata/administration/guide/ATA_AG_v3_NC-WEB.pdf

Pràctica 2 – VoIP: Configuració Bàsica d’Asterisk

May 27, 2010

 

Practica 2 : Configuració Bàsica d’Asterisk                     Guía del Alumne

 


1-Introducció

2-Requeriments per fer la practica

3-Fem el servidor

3.1-Instal.lant el S.O

3.2-Descarregar i compilar Asterisk

3.3-Configuració TEST

4-Instal.lem els Clients

4.5-EchoTest

 

1-Introducció

 

Què es Asterisk ?

 

Asterisk es un programa que ens permet configurar la nostra pròpia centraleta IP , en els últims temps s’ ha fet especialment conegut al món empresarial degut al elevat cost de les solucions corporatives de Veu IP . Però Realment que es una centraleta o PBX , i quan parlem de PBX híbrids ?

 

La principal diferència entre una centraleta hibrida i un PBX estricte , es l’interconnexió amb la RTC (Red Telefònica Commutada). Una centraleta híbrida es connecta a una o unes quantes línees convencionals , una PBX es connecta mitjançant línees digitals anomenades PRI que habitualment fan servir una connexió RDSI que dotarà a la PBX de 30 línees de veu per un sol parell de cables , la diferència es obvia i salta a la vista . El que potser no es tan evident es que les extensions diguem-ne privades es poden encaminar relativament a cada una de les línees que arriben pel PRI , d´aquesta manera cadascuna de les extensions pot tenir un nombre telefònic privat y un de públic , per exemple l’extensió 251 pot ser accedida des de 93 XX XX 251 i la 270 des de 93 XX XX 270 , mentre que a nivell privat la extensió 251 truca a la 270 simplement despenjant i marcant 270.

 

Vull aclarir que aquesta practica ens permetrà configurar una centraleta Híbrida IP SENSE connexió amb l’exterior (d’això ja ens ocuparem a la practica 3).

 

2-Requeriments per fer la pràctica

 

-1 Ordinador Servidor (mínim P3 a uns 500 mhz) amb connexió a la xarxa

-2 Ordinadors Clients P3 500 mhz minim , amb windows XP o Linux i connexió a la xarxa

-Sortida a Internet per aconseguir el software necessari

 

Software Necessari:

 

-Distro GNU/Linux per al Servidor (nosaltres farem servir ubuntu 9.10 , pero pot ser qualsevol )

-Xlite per als clients

-Asterisk branca 1.6

-Wireshark

 

3-Fem el Servidor

 

Per a instal·lar el servidor s’ha de tenir certa traça amb amb GNU/Linux , explicar les nocions bàsiques sobre Linux , networking i serveis necessaris per instal·lar-lo escapen a l’àmbit d’aquesta pràctica , hi ha unes instruccions bàsiques d’instal·lació al Annex 2 , en tot cas podeu fer servir una de les maquines virtuals , en format VirtualBox i VMWare.

 

3.1-Instal.lant El S.O

 

Instal.larem Ubuntu 9.10 en la maquina que escollim com a servidor. L’única pega que té es que no te entorn gràfic així que treballarem desde el terminal un cop acabada la instal·lació.

 

Addicionalment podeu instal·lar al Ubuntu el paquet OpenSSH-server , i amb el software putty connectar-vos via ssh al servidor , així podreu copiar i enganxar del tutorial.

 

Es Interessant que actualitzeu l’ubuntu i el connecteu a internet per les descarregues.

 

3.2-Descarregar i Compilar Asterisk

 

Un cop instal·lat i actualitzat Ubuntu Server ens disposem a descarregar els fonts d´asterisk desde la web de Digium.

Verifiquem que la versió que volem es de la branca 1.6 (versió 1.6.2.7 a dia 5/5/2010 )

 

Fem sudo su per evitar-nos fer sudo.

 

Desde el terminal descarreguem

 

wget http://downloads.asterisk.org/pub/telephony/asterisk/releases/asterisk-1.6.2.7.tar.gz

 

Necessitarem els Build essential (aptitude install build-essential)

 

Necessitarem també libxml2-dev i libncurses5-dev , les podem instal·lar des l´aptitude (buscar amb aptitude search)

 

Copiem el tar.gz d’Asterisk a /usr/src

 

Descomprimim el paquet (tar –xvf asterisk-1.6.2.7.tar.gz)

 

Entrem al directori on s’ha descomprimit

 

./configure

make (si es vol comprovar els mòduls carregats es pot fer make menuselect)

make install

 

Si tot ha anat bé veureu el logo de Digium fet amb Caràcters als terminal.

 

Creem els arxius de configuració de mostra (make samples)

 

Creem l’script d’arrencada (make config)

 

Bé ara tenim asterisk acabat de compilar al nostre sistema operatiu servidor , hem vist que pot ser un procés lent depenent de la maquina.

 

*Les maquines virtuals ja tenen compilat asterisk i estan llestes per funcionar.Si no ho veieu clar feu-les servir. Usuari: etpclot Password:etpclot

 

 

3.3-Configuració TEST

 

Asterisk es ampli , i te diversos arxius de configuració essencialment veurem 2 arxius bàsics per posar-nos en marxa:

Sip.conf i Extensions.conf.

 

Sip.conf : Aquí estan definits els usuaris sip i els seus atributs de la mateixa manera que els atributs generals dels canals SIP

 

Extensions.conf : Es la Columna Vertebral d´asterisk , el «dialplan», aquí s’encaminen les extensions fins als seus destins , reconeixent les tecles que prem l’usuari podem arribar a fer coses molt interessant.

 

Amb aquests exemples podeu començar la pràctica.

 

Exemple basic sip.conf

 

[general]

language=custom

port=5060

bindaddr=0.0.0.0

disallow=all

allow=ulaw

allow=alaw

 

[usuari1]

type=friend

host=dynamic

context=etpc

secret=usuari1

callerid=usuari1

dtmfmode=rfc2833

reinivte=no

disallow=all

allow=alaw

allow=ulaw

 

[usuari2]

type=friend

host=dynamic

context=etpc

secret=usuari2

callerid=usuari2

dtmfmode=rfc2833

reinivte=no

disallow=all

allow=alaw

allow=ulaw

 

Exemple basic extensions.conf

 

[globals]

[general]

static=yes

writeprotect=no

language=custom

[etpc]

;####UN ECHOTEST

exten => 111,1,Playback(demo-echotest)

exten => 111,2,Echo

exten => 111,3,Playback(demo-echodone)

 

exten => 200,1,Dial(SIP/usuari1)

exten => 201,1,Dial(SIP/usuari2)

 

Insistim les maquines Virtuals tenen aquesta configuració establerta de sèrie.

 

4-Instal.lant els clients

 

Com a client farem servir Xlite , per tres raons :

-Es Multiplataforma

-Treballa correctament amb STUN

-Suporta la majoria de codecs.

 

El podem descarregar desde aquí http://xlite.counterpath.com/download/win32_100106 , veurem que la instal·lació no te cap dificultat ,

 

Com fer login al servidor.

 

Dintre d’Xlite fes boto dret SIP Accounts

 


 

Fes «Add» , per afegir un user SIP

 


 

Configurem per ser l’user1 .username i pass els que hem configurat al sip.conf , a domain i a proxy posem l’ip del asterisk.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Al quadre topology ajustem IPs Locals

 


 

I Prem OK

 


 

I si tot ha anat bé veurem que el softphone s’ha logat.

 


 

 

 

Pràctica 2 : Instal.lem i configurem Asterisk.

Instal·la Ubuntu Server i compila Asterisk , si no us en sortiu feu servir la maquina virtual.

 

1-Guarda una copia dels arxius /etc/asterisk/sip.conf i /etc/asterisk/extensions.conf

2-Substitueix el contingut de sip.conf i extensions.conf per els de exemple d’aquesta pràctica , reinicia el servei

3-Configura Xlite i connectat com a usuari1 i usuari2 del nostre asterisk.

4-Obre el wireshark posal a capturar , tanca Xlite , torna’l a obrir i observa el contingut del tràfic del login.

5-Truca a l’extensió 111 desde un dels Xlite Que ha passat ?

6-Desde el Xlite que es usuari1 truca al 201. Que ha passat?

7-Desde el Xlite que es usuari2 truca al 200.Que ha passat?

8-Que pasa si fas una trucada desde el Xlite del usuari1 a «usuari2» ? (No a 200)

9-Inserta aquesta línea al extensions.conf exten => usuari2,1,Dial(SIP/usuari2) ara tornar a trucar a usuari2 , que ha passat?

10-Una extensió i un usuari SIP son el mateix?

 

Links d’interès

 

Alguns exemples d’extensions.conf

http://opensource.telkomspeedy.com/wiki/index.php/VoIP_Cookbook:_EXTENSIONS.CONF_Configuration

http://www.voip-info.org/tiki-index.php?page=Asterisk%20config%20extensions.conf (la bíblia abreviada)

 

Alguns exemples de sip,conf

http://www.voip-info.org/wiki/view/Asterisk+config+sip.conf (la bíblia abreviada)


 

Pràctica 1 – Gateway SPA3102

May 27, 2010

Practica 1 : Gateway SPA3102        Guía del Alumne    


Pràctica 1 : Gateway SPA-3102

1 x SPA-3102 (per grup)

1 x Ordinador amb navegador web NIC Ethernet

1 x Cable Ethernet recte RJ45.

1 x Cable Telefònic RJ11.

1 x Telèfon analògic qualsevol (que tingui marcació per tons !!!)

Altre software necessari al ordinador : Wireshark i Caïn

Abans de començar :

Doneu alimentació al SPA i inicieu el vostre ordinador , el tutor de la pràctica acaba de fer reset del vostre dispositiu , connecteu el cable de xarxa de el vostre ordinador al port ETHERNET (NO AL INTERNET) del SPA (us acaba de donar IP per DHCP) , no connecteu cap dels dos a la xarxa de l’escola.

Instal·leu SJPhone si no el teniu.

Obriu un navegador web i aneu a http://192.168.0.1 , si tot ha anat bé , ara mateix sou a la plana principal de l’interfície web del SPA.

Obriu l’annex 1 i investigueu una estona el aparell i les seves pàgines del configurador. Quan hagueu entès les parts del dispositiu connecteu el telèfon on calgui.

Abans de continuar com heu vist el SPA te una part router , anem a desactivar-la , i si volem el podrem fer servir com un switch de 2 ports , per fer això aneu a la part ROUTER-> LAN poseu-la en «Bridged» i sense donar a «Submit all changes» aneu a la part de ROUTER->WAN i ajusteu «Connection type» a «Static IP» , hi poseu la ip/mascara 192.168.0.1/255.255.255.0 , i MOLT IMPORTANT A WAN -> REMOTE MANAGEMENT -> Enable WAN web server el posem a YES si no ens quedaríem sense accés WEB, donem a Submitt i ens connectem al port Internet.

1-Amb el SJPhone configurat a «SIP to SIP direct call» truqueu al dispositiu . Que ha passat ? Per què ?

2-Ara Activeu IP Dialing , digeu-li que no es registri i permeteu trucades sense registrar (tant fer-les com rebre-les) . Que ha pasat ?

3-Ara esborreu el dialplan de sèrie , i fabriqueu un dialplan de substitució que quan premem el 3 truqui a la IP del softphone. Despengeu el telèfon i marque el 3. Que ha passat ?

4-Ara obriu Wireshark al ordinador que te el SJPhone , poseu a capturar la NIC i feu les trucades en els 2 sentits , Que veus ?

5-Ara dóna-li un User ID al usuari SIP de LINE1 del SPA i torna a trucar a la IP del SPA des de el softphone , Que passa?

6-Ara Truca a usuari@ip_del_SPA , que ha passat ?

7-Ara obre Wireshark , comença a capturar i tornar a fer aquesta ultima trucada , quina diferència veus amb els missatges SIP d’abans?

 

 

8-Obre el programa Cain , ves a Sniffer , i abaix a la esquerra la part de voip , prem sniffer i prem start fes una trucada , veuràs que cain crea un nou arxiu . Que creus que es ? Creus que les comunicacions així son segures?

 

Per fer aquestes ultimes preguntes necessiteu Una línea telefònica , també ho podeu imitiar si teniu dos extensions d’una centraleta.

 

Connecta la línea telefònica al Port Corresponent.

 

9-Activa la línea PSTN Line . Posa Register en No , MakeCallwithoutReg i AnsCallWithoutReg en Yes i dóna-li un User ID. Ara truca al usuari de la línea PSTN al port 5061. Que Passa?

 

10-Ara posa un PIN per a accedir a la PSTN i crea un dialplan que nomes permeti trucades a fixes nacionals.

 

11-Posa aquesta mateixa línea a Line 1 Per permetre fer trucades a fixes nacionals desde el FXS.